Dues destinacions i dues formes de fer servir una llengua: Estats Units i el Regne Unit. Subway o underground, film o movie, són exemples de sinònims que s’utilitzen amb diferent intensitat en tots dos costats del toll. Avui ens endinsem en el lèxic d’ambdues potències.

La distància geogràfica crea rutines, de la mateixa manera que mai sentirem a un espanyol usar la paraula “boludo”, tampoc veurem a un novaiorquès usant la paraula underground per referir-se al metre. Els americans prefereixen el terme subway. El mateix passa amb la paraula “pel·lícula”, els americans usarien el terme movie tantes vegades repetit en els títols de les produccions de Hollywood, en tant que els nostres veïns, més conservadors amb la llengua, segueixen usant el terme film.

En la mateixa línia, ens trobem amb paraules com a “pis”, on els americans prefereixen dir apartment mentre que els britànics prefereixen dir flat. O amb les galetes, que per als amos de Starbucks ja sabem que són cookies mentre que per al vell imperi és biscuit. La tendència dels uns i els altres és la ja esmentada a dalt, els britànics tendeixen a conservar millor el lèxic de l’anglès pur mentre que els americans tendeixen a adaptar-ho a la seva pronunciació o als nous temps. Així, veiem com un americà escriuria theater o center, mentre que un britànic escriuria theatre o centre. Com veiem, els anglesos tendeixen a conservar l’arrel francesa de la paraula, mentre que els americans l’adapten a la seva pronunciació. El mateix passa amb les paraules acabades en –our per als britànics com colour, harbour, neighbour. Els americans, adaptant-les a la pronunciació, suprimeixen la “o” deixant-les com a color, harbor o neighbor.

Malgrat les diferències, en cap cas es consideraria una falta gramatical o sintàctica usar l’anglès britànic a Estats Units ni viceversa, tampoc tindrem cap problema per entendre’ns amb els nadius de cada costat, però sempre és millor saber certes diferències bàsiques per no trobar-nos amb cap sorpresa conversant.
 

Oriol Clavell