En Sigmund Freud va postular que la compulsió a la repetició és anterior al principi del plaer. Els nens elaboren i implanten al seu psiquisme tot allò que desconeixen mitjançant la repetició del joc, es per això que es recreen, per exemple, en llegir i rellegir el mateix conte sense treva. Repetint el que no coneixen, aconsegueixen simbolitzar-ho, entendre-ho i representar-ho. Així mateix, tot adult que s’enfronti a una realitat desconeguda tindrà la necessitat de la repetició com a procés d’aprenentatge.

El especialista en lideratge i desenvolupament personal, Robin S. Sharma, afirma que “l’aprenentatge és fill de la repetició[…] una poderosa eina per a l’ensenyament; mitjançant la repetició una idea nova es converteix ràpidament en una convicció.”

Les tècniques de repetició no són, per se, sinònim d’aprenentatge eficaç; amb tot, les actuals estratègies de neuropedagogia no deixen d’insistir del seu pes dins els processos de retenció i memorització. En aquesta línia, els avanços en neurobiologia destaquen la seqüenciació i la repetición com a eines bàsiques per al desenvolupament, manteniment, enfortiment i dinamització dels circuits neuronals, en contraposició amb la aleatorietat, que acostuma estar darrere d’un aprenentatge deficient. És aquí on neix la neuroeducació: un model pedagògic coherent amb l’estructura del cervell humà. Conèixer, no només com aprèn el cervell, sinó també quin paper juga en aquest procés, posa en camí a una praxi docent exitosa.

Aprenem —individual i col·lectivament—, establint connexions entre conceptes, així com per simulació i rèplica. Per aquest motiu la repetició exerceix un rol tan rellevant en el desenvolupament cognitiu.


REPETICIÓ, MEMÒRIA VERBAL, i APRENENTATGE

Sumat a l’anterior, l’evidència sembla indicar que la verbalització té un efecte positiu en la memòria. Les troballes dels professors Víctor Boucher i Alexis Lafleur de la Universitat de Mont-real, publicats en el seu dia a la prestigiosa revista «Consciousness & Cognition», demostren que si la verbalització, a més, es realitza “en un context de comunicació, l’efecte és major”. És més, “el simple fet “d’articular paraules inaudiblement crea un vincle sensorial i motor al cervell que augmenta la nostra capacitat de recordar”.

Les estratègies de memòria verbal tenen com a objectiu:
1. retenir la informació en la memòria a curt termini, per a
2. transferir-la a la memòria a llarg termini mitjançant la verbalització periòdica i seqüencial.
La freqüència amb la qual es revisa la informació és, per tant, fonamental per optimitzar la memorització.

 

MÈTODE CALLAN: VERBALITZACIÓ Y REPETICIÓ

Són aquests dos principis basics, verbalització (pràctica) i repetició, sobre els quals es fonamenta el Mètode Callan, i el que garanteix la memorització, consolidació i interiorització del nou idioma. L’objectiu últim no és altre que l’alumne adquireixi autonomia idiomàtica en el menor temps possible.

L’agilitat didàctica —de caràcter altament participatiu—, així com la repetició sistemàtica i constant, actuen d’estimulant cognitiu dins d’un entorn altament motivador per a l’alumne.

Mètode Callan: una experiència didàctica única per a un aprenentatge més eficaç.
 
C. Fernández

FUENTES:
Educa LAB
Kepa Ríos Alday