La gastronomia forma part de la cultura d’un poble i és clau per a entendre els seus costums, tradicions i estil de vida. Els costums culinàries, com a punt de trobada entre cultures, també han de tenir-se en compte per a aprendre un idioma com l’anglès. Avui, us proposem ampliar els vostres coneixements sobre la gastronomia britànica donant un cop d’ull a alguns dels seus plats més típics i populars.

 

  • Fish and chips. Es creu que és una variant del pescaíto fregit, ja que els immigrants jueus sefardites sefardíes d’Holanda, al seu torn originaris d’Espanya i Portugal, es van establir a Anglaterra en el s. XVI i ho van introduir al país i es va convertir en un plat molt popular, especialment entre les classes treballadores, fins a formar part de l’imaginari popular britànic quant a fast food es refereix, encara que la quantitat d’establiments de fish and chips s’ha reduït notablement en l’últim segle. Encara que la recepta original marca que ha d’usar-se bacallà, en la pràctica és substituït habitualment pel anón i, menor mesura, per la sardina, el lluç, el llenguado o l’orada.

 

  • Full breakfast (desdejuni complet). Originàriament era una manera d’aprofitar el menjar que sobrava del dia anterior i es remunta al s. XIII. Consisteix generalment d’ous ferrats o regirats, cansalada viada, botifarra, salsitxa, mongetes estofades, hash browns (una espècie de patates fregides rústiques), xampinyons i tomàquet. Se sol acompanyar amb te o cafè. En algunes zones no es menja només per a desdejunar sinó durant tot el dia. Existeixen moltes varietats segons el lloc on es degusti, entre les quals destaquen: el desdejuni anglès, que inclou torrades o pa fregit i puré de patata, el desdejuni complet irlandès, que inclou botifarra blanca (white pudding), el desdejuni complet escocès, que inclou coques de civada i pudding de fruites, el desdejuni complet gal·lès, que inclou puré fregit d’algues amb civada, i el desdejuni complet del Úlster, que inclou pa de patata o pa de soda farcit amb cansalada viada, salsitxa o ous ferrats.

 

  • Sunday roast. Rostit de carn (pollastre, xai, porc o roast beef) acompanyat amb patates rostides o puré de patates i pastanaga, cols del Brussel·les, pèsols o bròcoli rostits o bullits entre altres. Com el seu nom indica, sol ser el menjar típic dels diumenges. Depenent de la mena de carn, la salsa d’acompanyament serà diferent: amb vedella salsa de seu o rave picant, pudding de Yorkshire o mostassa anglesa; amb xai salsa de pa, poma o nabius o gelatina de grosella vermella.

 

  • Curry. La gastronomia britànica està altament influenciada pel seu passat colonial del país, especialment per la gastronomia surasiática, per la qual cosa utilitza moltes espècies i de la qual ha adoptat o adaptat moltes característiques. El primer esment al curri en un menú data de 1773, mentre que el primer restaurant indi al país va obrir en 1809. Es va tornar popular en els anys 60 i 70 del s. XX, a causa de la proliferació de restaurants regentats per immigrants procedents del subcontinent indi. Tal és la seva popularitat que actualment es considera un plat nacional adoptat i s’usa amb molts plats d’origen tradicional britànic.

 

  • Chicken tikka masala. El lloc i l’any del seu origen no són clars, ja que mentre hi ha qui diu que va sorgir a l’Índia en els anys 70 del s. XX, uns altres asseguren que es va inventar al Regne Unit una dècada abans de la mà de xefs immigrants procedents del que avui és Bangladés. Robin Cook, antic Secretari d’Afers exteriors del govern britànic, el va descriure com el “veritable plat nacional britànic”, al qual es va afegir la salsa masala per a “satisfer el desig dels britànics d’acompanyar la carn amb gravy [una salsa amb els extractes de la cocció de verdures i carns]”. Aquesta plat s’elabora amb trossos de pollastre desossat que es marina amb espècies i iogurt i després es cuina a foc lent. Aquest plat és molt similar al pollastre tikka indi i el seu tret distintiu és la salsa masala, composta d’una gran varietat d’espècies.

 

  • Scotch egg (ou escocès). Sembla una croqueta rodona per fora, però en realitat es tracta d’un ou dur recobert amb carn de salsitxa picada i arrebossat en pa ratllat, que es pot enfornar o fregir. És comú menjar-los en un pícnic i solen trobar-se en gairebé qualsevol lloc de menjar.

 

  • Pudding. Aquest plat és en moltes ocasions salat i forma part d’un menjar, quan no s’especifica aquesta característica sol ser unes postres. Sol cuinar-se amb llet, ou, fruites o natilles i pot contenir bescuit, sèmola, arròs o molles de pa.

 

  • Apple pie (pastís de poma). Similar al pastís Tatin francesa, és també molt popular als Estats Units, on de fet s’ha convertit en un símbol nacional. Se sol servir amb gelat o nata muntada. La recepta original és de 1381.

 

Amb quin et quedes?

 

Jordi N.
Callan Team

Mamen