L’anglès, la llengua més internacional del món, és un instrument de comunicació essencial en el món en què vivim i està comunicació és fonamentalment oral. Per aquest motiu, avui repassarem alguns dels errors que es cometen en parlar en anglès i us proporcionarem alguns consells per a corregir aquestes fallades en la pronunciació. Per a comunicar-se és imprescindible entendre i fer-se entendre, per això és tan important esforçar-se a pronunciar correctament les paraules perquè així s’eviten confusions i equívocs.


 

Els errors de pronunciació més comunes

· Paraules que comencen amb s. Spain, Spanish, school, study, student… Els hispanoparlants solen afegir-li una zstrong>e a l’inici i dir Espain, eschool, Espanish, estudy, estudent… No obstant això, no hi ha cap e delante, per la qual cosa hem d’intentar fer l’esforç de pronunciar-les amb la silbante i sigil·losa s.

· The. Aquest és l’article, qui l’anava a dir! que en general suposa un gran repte en pronunciar-se . Moltes persones solen pronunciar-ho com si es tractarà de la petita paraula “de”, tal com sona en castellà: de book, de table… No obstant això, per a evitar aquest error heu de saber que existeixen dues maneres de pronunciar-ho: si la paraula a la qual acompanya comença amb un so consonant el farem com ðə (similar a da però traient la llengua fora entre les dents com si es tractés d’una z): the book, the table, the computer, the university…; si comença amb so vocal ho farem com ði (similar a di però traient la llengua fos com si es tractés d’una z): the apple, the umbrella, the elephant, the hour

· Les contraccions. . És comú escoltar I don, I won, I didn quan s’hauria de pronuncia d I don’t, I won’t, I didn’t etc. . Encara que sobre el paper sembli un error mínim, una mala pronunciació condueix a equívocs significatius; és el cas I can (afirmatiu) quan en realitat volem dir I can’t (negatiu). Si pronunciar I can’t ens resulta especialment tediós, hem de recordar que sempre es vaig poder triar la seva forma completa, I cannot, sense contracció, que és correcta i evitarà malentesos.

· Paraules que acaben en -ed. els passats simples dels verbs regulars i els seus participis i alguns adjectius finalitzen així, en la seva gran majoria. És convenient recordar que les paraules acabades en -ted o -ded es pronunciaran ɪd: wanted, founded, connected, extended, concentrated, reminded, complicated, educated… … D’altra banda, les paraules que no acabin en -ded o -ted sinó simplement en -ed les les pronunciarem amb t o d: abandoned, criticized, watched, talked, worked, studied, tried

· Good, would, wool. Són paraules que es confonen molt sovint. Mentre good té un so gutural (que s’articula en la gola), amb would hem d’articular-la amb els llavis, de la mateixa manera que fem amb Hollywood: si no diem Hollygood o Hollybood, tampoc direm good o bood quan volem dir would. Amb wool farem el mateix so que amb would, però en comptes d’acabar-la amb una d ho farem amb una t.

· Paraules que comencen amb u com umbrella (so vocal) o university (so consonant) solen donar-nos maldecaps. Aquesta lletra té diverses pronunciacions:

    a) com uh (a mig camí entre una a i una o): but, cut, truck, mug, tuck,
    b) com la u en castellà: could, would, put i
    c) com sona en la paraula you (iu): mute, union, united, unicorn, university.

·Alguns números, especialment els que tenen un 9. Així, no direm naity sinó nineteen (naintín) per a 19 i ninety (nainty) per a 90. D’altra banda, tenim three i tree. Aquesta és una confusió especialment comuna entre els hispanoamericans. Pronunciarem three (el número tres) com si tingués una z davant, mentre que amb tree (árbol) ho farem amb una t.

Fins aquí el blog d’avui, en el qual us hem mostrat alguns dels errors de pronunciació més comunes en parlar anglès. En Callan School of English impartim les nostres classes amb el mètode d’ensenyament, un un mètode directe-natural amb un enfocament comunicatiu oral que integra, entre altres tasques, la pronunciació amb la finalitat que aprengueu a comunicar-vos en anglès. Perquè en un món tan inter-connectatcom en el que vivim, els intercanvis comunicatius són imprescindibles.

 

J. Soler
Callan Team

. CANTERO, F.J. (2003): ‘Fonética y didáctica de la pronunciación’ en MENDOZA, Antonio (coord.), Didáctica de la Lengua y la Literatura, Prentice Hall.
. CELCE-MURCIA M., BRINTON D., GOODWIN J. (1996): ‘Teaching Pronunciation: A Reference for Teachers of English to Speakers of Other Languages’. Cambridge University Press.
. BARTOLÍ RIGOL M. (2005): ‘La pronunciación en la clase de lenguas extranjeras’ Laboratori de Fonètica Aplicada – LFA.

Mamen